Carme Junyent

Shí Wikipedia, njikotá édémédé nke onyobulạ

 

Carme Junyent
Mmádu
ụdịekerenwanyị Dezie
mba o sịSpain Dezie
Aha ọmụmụMaria Carme Junyent Figueras Dezie
Aha enyereMaria Carme Dezie
aha ezinụlọ yaJunyent Dezie
second family name in Spanish nameFigueras Dezie
Ụbọchị ọmụmụ ya4 Febụwarị 1955 Dezie
Ebe ọmụmụMasquefa Dezie
Ụbọchị ọnwụ ya3 Septemba 2023 Dezie
Ụdị ọnwụeke na-akpata Dezie
ihe kpatara ọnwụpancreatic cancer Dezie
asụsụ ọ na-asụ, na-ede ma ọ bụ were na-ebinye akaCatalan, Spanish Dezie
Ọrụ ọ na-arụlinguist, Odee akwụkwọ, activist, university teacher Dezie
onye were ọrụUniversity of Barcelona Dezie
Ọkwá o jidirector Dezie
ebe agụmakwụkwọUniversity of Barcelona, University of Marburg, University of Cologne, University of California Dezie
academic thesisLa classificació de les llengües d'Àfrica: el bantu i una hipòtesi (més) sobre la seva expansió Dezie
Ọnọdụ ahụikeprosopagnosia Dezie
so naUniversal Declaration of Linguistic Rights Dezie
contributed to creative workRevista d'Igualada Dezie
Onye òtù nkeThreatened Languages Study Group Dezie
Ihe nriteSaint George's Cross Dezie

Maria Carme Junyent na Figueras (4 Febụwarị 1955 - 3 Septemba 2023), nke a maara dị ka Carme Jujent, bụ onye ọkà mmụta asụsụ Katalan. [1] maara ya nke ọma n'ọrụ ya, ọkachasị maka ịgbachitere Asụsụ Katalan na ọmụmụ banyere Asụsụ ndị nọ n'ihe ize ndụ, ọ bụ prọfesọ nke asụsụ na Mahadum Barcelona. [2] bụ ọkachamara n'Asụsụ ndị Afrịka na Sociolinguistics.

Mbido ndụ na agụmakwụkwọ[dezie | dezie ebe o si]

[3] mụrụ Maria Carme Junyent i Figueras na 4 Febụwarị 1955, na Masquefa, obere obodo dị na mpaghara Barcelona, Spain. [4] gụrụ philology na Mahadum nke Barcelona, ma gụchaa akwụkwọ ya na Mahadum nke Marburg, Mahadum Cologne, na Mahadam nke California . [1] N 1991, ọ nwetara nzere doctorate ya na Mahadum nke Barcelona na thesis akpọrọ La classificación de les langues d'Àfrica: el bantu i una hi hipotesi (més) sobre la seva expansió (lit. 'The classification of African languages: Bantu and a (n'ihu) hypothesis about its expansion') n'okpuru nduzi nke Àkwà. mmụta asụsụ Jesús Tuson Valls .[5]

Ọrụ[dezie | dezie ebe o si]

[6]'afọ 1992, Junyent mepụtara Mahadum nke Barcelona nke dị n'Ebe Ịdị Nọcha Asụsụ , nke ọ duziri ruo mgbe ọ nwụrụ na 2023. [1] [7]'afọ 1996, o nyere aka na Universal Declaration of Linguistic Rights dị ka onye ndụmọdụ.

[8] nke Catalan [9] isi mkpebi Junyent dị ka onye ọkà mmụta asụsụ ma o kwenyere na mbelata nke iji asụsụ eme ihe na mmekọrịta mmadụ na ibe ya emeela ka ọ bụrụ asụsụ dị n'ihe ize ndụ. [9] 1999, Junyent bipụtara edemede "El català, una llengua en perill d'extinció?" (n'ụzọ nkịtị ''), ebe ọ nyochara ihe ize ndụ nke Catalan na-agwụ dị ka asụsụ a na-anọchi anya site n'echiche nke anthropology asụsụ. Junyent rị[10] onye ọ bụla ka ọ bụrụ onye na-ahụ maka ịzọpụta Catalan, na ndị na-asụ Catalan ekwesịghị ịkwụsị ikwu ya ma na-eziga ya ọbụna mgbe a na-asụrụ ha na Spanish nakwa na ndị na'eto eto na ndị nkuzi kwesịrị ịmara nke ọma banyere iji ya na nhazi ya na Ịntanetị. [9] [8] [8] kwukwara na mba Katalan ga-enwerịrị asụsụ gọọmentị, ebe ọ bụ na nke a abụghị onye na-akwado asụsụ Katalan kama ọ bụ naanị ojiji na nnyefe ya.

Junyent kwupụtakwara ugboro ugboro na ọ jụrụ Asụsụ na-agụnye. [11] 2010, ọ haziri nzukọ "Visibilitzar o marcar. Repensar el genre en la llengua catalana" (n'ụzọ nkịtị '"To make visible or to mark. Rethinking gender in the Catalan language"'), nke a chịkọtara nyocha ya na ntinye aka ya n'akwụkwọ e bipụtara na 2013 n'otu aha ahụ. [11] a dabeere n'iji nwoke n'ozuzu ya mee ihe dị ka nke na-agụnye nwoke na nwanyị, na-eme ka ojiji nke ụdị nwoke na nwanyị kewaa ghara ịdị mkpa, na-ekwusi ike na ọ gaghị ekwe omume ka ọha mmadụ gbanwee site na ịgbanwe asụsụ ya, dịka asụsụ bụ ngosipụta nke ọha mmadụ ọ bụghị ụzọ ọzọ. [12] 2022, o bipụtara akwụkwọ Som dones, som lingüistes, som muchas i diem prou (n'ụzọ nkịtị. '"Anyị bụ ụmụ nwanyị, anyị bụ ndị Àkwà. mmụta asụsụ, anyị bụ ọtụtụ ma anyị na-ekwu ihe zuru ezu'), nke ya na ụmụ nwanyị 70 na-amụ asụsụ bipụtara, ebe o kwupụtara nkatọ ya maka asụsụ na mkpa ọ dị ịkwụsị ihe ọ kpọrọ "ntinye".

Junyent na Reus na 2020

Junyent dekwara akwụkwọ ndị a ma ama banyere asụsụ, dị ka El futur del català depèn de tu (lit. nke Catalan na-adabere na gị'), Les languües del món (lit.' ''), Didàctica i recorregut de les lenguües del món, Les languües d'Àfrica (lit. "Asụsụ nke Africa'), Vida i mort de les lenguències in Catalonia (lit. Mgbasa ozi. Ngosipụta nke usoro extralinguistic n nke ụwa (n'ụzọ nkịtị 'Nkwado. Ngosipụta nke procediments extralinguistics n'asụsụ ndị dị n'ụwa'), na Diversity linguistic na klas. Asụsụ dị iche iche n'ụlọ akwụkwọ ahụ. Iwu ụlọ akwụkwọ plurilingües (n nkịtị 'Asụsụ dị iche iche na klas. Iwu ụlọ akwụkwọ ọtụtụ asụsụ') [1][3]

[5]'afọ 2019, e nyere Junyent ihe nrite Catalan Creu de Sant Jordi "maka ogologo ọrụ ya na ọmụmụ na ịgbachitere ọdịiche asụsụ na Catalonia na gburugburu ụwa".

[13] 1 Machị 2022, Gọọmentị Catalonia họpụtara Junyent dị ka onye isi oche nke Kansụl ndụmọdụ asụsụ ọhụrụ ya. [1] [14] ka onye isi oche nke Kansụl ndụmọdụ a, Junyent kwalite usoro iji melite ọnọdụ nke Asụsụ Aranese na Val d'Aran, ọkachasị n'ụlọ akwụkwọ.

[15]'ọnwa Mee afọ 2022, mgbe mkpebi nke Ụlọikpe Kasị Elu nke Catalonia nyere iwu na a ga-akụzi ma ọ dịkarịa ala 25% nke ihe ọmụmụ n'ụlọ akwụkwọ Catalan na Spanish, Junyent kwuru na ọ bụ nsonaazụ nke afọ ole Ministri Mmụta nke Catalonia gbachiri nkịtị n'ihu mkpesa sitere n'aka ndị ọkachamara, mana na, n'agbanyeghị nke ahụ, a ga-emezu ya na ọnọdụ nke iji asụsụ Catalan eme ihe n'ụlọ Akwụkwọ dị ka ụzọ isi "nchebe onwe anyị" megide Spain nke "na-aga megide Catalonia".

Junyent bụ onye na-enye onyinye mgbe niile na Catalunya Radio na VilaWeb . [9]

N ikpeazụ ya, nke akpọrọ "Morir-se en català" (lit. 'Dying in Catalan') ma bipụta ya ozugbo ọ nwụsịrị na arịrịọ ya na VilaWeb, Junyent na-Àkwà. maka ikike ịnwụ na Catalan na mkpa ọ dị inwe ike ikwupụta onwe gị n'asụsụ nke gị na njedebe nke ndụ gị. [16]

Ndụ onwe onye na ọnwụ[dezie | dezie ebe o si]

Nne naanị [17] site na nhọrọ, ọ mụrụ ụmụ abụọ. [18] na-arịa ọrịa prosopagnosia.

Junyent nwụrụ site [19] ọrịa kansa pancreatic na 3 Septemba 2023 mgbe ọ dị afọ 68. [5]

Edensibia[dezie | dezie ebe o si]

  1. ↑ 1.0 1.1 1.2 1.3 Maresma Matas. S'ha mort Carme Junyent, la dona sàvia que no es va rendir mai (ca). VilaWeb. Retrieved on 3 September 2023.
  2. ↑ (2014) in Zimmermann: Prácticas y políticas lingüísticas: nuevas variedades, normas, actitudes y perspectivas, Nuevos hispanismos (in es). Madrid: Iberoamericana, 384. ISBN 978-84-8489-797-2. 
  3. ↑ 3.0 3.1 Carme Junyent i Figueras (ca). Gran Enciclopèdia Catalana. Retrieved on 3 September 2023.
  4. ↑ Mor Carme Junyent, masquefina i lingüista de referència al país (ca). City Council of Masquefa (3 September 2023).
  5. ↑ 5.0 5.1 5.2 Solé Ingla (3 September 2023). Carme Junyent, renowned Catalan linguist, dies (en). El Nacional. Retrieved on 3 September 2023.
  6. ↑ GELA, Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades (ca). University of Barcelona.
  7. ↑ P. (3 September 2023). Mor Carme Junyent, lingüista referent del català (ca). El Punt Avui. Retrieved on 3 September 2023.
  8. ↑ 8.0 8.1 8.2 Martí. "Carme Junyent: "En una Catalunya independent no hi hauria d'haver cap llengua oficial"", Nació Digital, 3 September 2023. (in ca)
  9. ↑ 9.0 9.1 9.2 9.3 Amat. "La llengua de Carme Junyent", El País, 3 September 2023. (in ca)
  10. ↑ "El llegat de Carme Junyent en 10 idees clau", Diari Ara, 4 September 2023.
  11. ↑ 11.0 11.1 Zaballa (31 October 2010). Carme Junyent: 'Que s'acabi aquesta comèdia de desdoblar en masculí i femení' (ca). El Punt Avui.
  12. ↑ "Muere la lingüista y referente del catalán Carme Junyent", El País, 3 September 2023. (in es)
  13. ↑ Solé Ingla (1 March 2022). ACORD GOV/32/2022, d'1 de març, pel qual es crea el Consell Lingüístic Assessor del Departament d'Educació. (ca). Official Gazzette of the Generalitat de Catalunya.
  14. ↑ Junyent. "Tenim un repte: l'aranès", VilaWeb, 2 October 2022.
  15. ↑ "Junyent és partidària que si cal es compleixi la sentència del 25% però a condició que el centre funcioni en català", El Punt, 10 May 2022.
  16. ↑ Junyent (3 September 2023). Morir-se en català (ca). VilaWeb. Retrieved on 4 September 2023.
  17. ↑ Ventura Farré (27 October 2021). Carme Junyent: "La gent no s'atreveix a dir el que pensa perquè no li posin l'etiqueta de masclista" (ca). Catorze. Retrieved on 3 September 2023.
  18. ↑ Vallhonesta (11 May 2019). T'imagines deixar de reconèixer els teus fills o la teva parella? (ca). RAC 1.
  19. ↑ Camps (3 September 2023). Fallece Carme Junyent, referente de la lengua catalana (es). La Vanguardia. Retrieved on 5 September 2023.

n'ihu mkpesa sitere n'aka ndị ọkachamara, mana na, n'agbanyeghị nke ahụ, a ga-emezu ya na ọnọdụ nke iji asụsụ Catalan eme ihe n'ụlọ Akwụkwọ dị ka ụzọ isi "nchebe onwe anyị"n'ihu mkpesa sitere n'aka ndị ọkachamara, mana na, n'agbanyeghị nke ahụ, a ga-emezu ya na ọnọdụ nke iji asụsụ Catalan eme ihe n'ụlọ Akwụkwọ dị ka ụzọ isi "nchebe onwe anyị"

Ewepụtara na https://ig.wikipedia.org/w/index.php?title=Carme_Junyent&oldid=160506