Joseph-Francis Sumégné

Shí Wikipedia, njikotá édémédé nke onyobulạ
Joseph-Francis Sumégné
Mmádu
ụdịekerenwoke Dezie
mba o sịKameroon Dezie
Aha enyereJoseph Dezie
Ụbọchị ọmụmụ ya30 Julaị 1951 Dezie
Ebe ọmụmụBamendjou Dezie
Ọrụ ọ na-arụomenkà, onye na-akpụ ihe ọkpụkpụ, installation artist Dezie
Ebe ọrụKameroon Dezie
ikike nwebiisinka dị ka onye okikeỌrụ nwebiisinka chekwara Dezie

A mụrụ Joseph-Francis Sumégné na abalị iri atọ na onwa Julaị , na afọ 1951 na Bamenjou, Cameroon . Onye na-ese ihe na onye na-akpụ ihe kemgbe afọ 1976, ọ bụ onye na-ese ihe n'onwe ya. Ọ bi ma na-arụ ọrụ na Yaoundé (Cameroon).[1]

Akụkọ ndụ[dezie | dezie ebe o si]

Joseph Francis Sumégné, La Nouvelle Liberté, 1996

N'ịbụ onye ihe osise na egbugbu ndị ọ hụrụ n'ahụ nne nne ya na ogidi nke ụlọ eze dị n'ebe ọdịda anyanwụ nke Cameroon, ọ sere ọtụtụ ihe n'oge ọ bụ nwata n'obodo nta ahụ. Mgbe ahụ, a kpọ batara ya n'ụdị nka dị iche iche (ihe ọkpụkpụ, agba, ọla, nkata na ịkpa ákwà), ngwakọta nke ga-egosipụta ọrụ ya n'ọdịnihu. Ọrụ ya nwere mmetụta nke ihe ọkpụkpụ ọdịnala na mpaghara ebe obibi ya.[2] Ngwakọta nke ihe ndị a chọtara jikọtara ya na waya ọla kọpa na stitches nke ọ mepụtara, na-eche ihe ịma aka nke olu n'efu ihu. N'ịchọpụta ọchịchọ ya, ihe mgbu, agụụ, iwe ya na nrọ ya site na ihe ọkpụkpụ ya, Sumégné mepụtara nkà ihe ọmụma ya na usoro ya nke JALA'A iji gosipụta ma mee ka mmadụ dị elu. Isiokwu ndị Sumégné kwuru bụ ọtụtụ: ihe mkpuchi na ihe odide nke ike ọdịnala, ụmụ nwoke na ụmụ nwanyị na-agagharị (ndị na-agba egwu, ndị na-akwagharị), ihe nkiri si na gburugburu ebe obibi ya kwa ụbọchị.[3]

A kpọrọ ya ka ọ gaa biri na Douala site na doual'art ruo afọ atọ, site na 1993 ruo 1996, Sumégné mere La Nouvelle Liberté ya, ihe ọkpụkpụ dị egwu nke dị mita iri na abụọ n'ịdị elu. A kpọrọ ya ka ọ mepụta ọrụ n'èzí na Gabon, France na Germany. Ihe okike obodo ya kachasị ọhụrụ bụ Le monument pour la Paix maka nka nka nke Bangui, na Central African Republic. O gosipụtala na ọtụtụ mba, gụnyere Japan maka afọ atọ nke Osaka (1998) na Netherlands maka afọ atọ nke Arnhem (2008). N'afọ 2004, o sonyere na biennale nke Dakar (Senegal), na ihe ngosi otu onye na nhọrọ gọọmentị, ebe o gosipụtara usoro ihe ọkpụkpụ ya Les neufs ama ama nye ndị na-ege ntị na mba ụwa na nke mbụ ya. Nnukwu ngosi ọhaneze ya kachasị ọhụrụ mere na 2014 na ArtFair London, na United Kingdom. N'afọ 2015, ọ gbakọtara na eserese.

Ngosipụta[dezie | dezie ebe o si]

Onye ọ bụla[dezie | dezie ebe o si]

Ngosipụta nka nke Joseph-Francis Sumégné nke ndị ama ama Bamiléké
  • 2008
    • Mouvements de poussière-Espace doual'art, Douala
  • 2005
    • Les neuf Notables-Espace doual'art, Douala
  • 2003
    • Exposition sans titre de Joseph-Francis Sumégné-Espace doual'art, Douala
  • 2002
    • Exposition de sculptures de Joseph-Francis Sumégné-Espace doual'art, Douala

Nchịkọta[dezie | dezie ebe o si]

  • 2010
    • Cameroon Touch.2, Espace doual'art, Douala
  • 2008
    • Sonsbeek 2008: ịdị ebube, Sonsbeek International Sculpture Exhibition, Arnhem
  • 2007
    • Africa Remix -Contemporary art of a continent, Johannesburg Art Gallery (JAG), Johannesburg
  • 2006
    • Africa Remix -Contemporary Art of a Continent, Mori Art Museum, Tokyo
    • Guerre contre la Pauvreté, Espace doual'art, Douala
  • 2005
    • Africa Remix -l'art contemporain d'un continent, Centre Pompidou - Musée National d'Art Moderne, Paris
    • Africa Remix -Contemporary Art of a Continent, Hayward Gallery, Londres
  • 2004
    • Africa Remix -Zeitgenössische Kunst eines Kontinents, Museum Kunst Palast, Düsseldorf
    • 6e Biennale de l'Art africain contemporain, Dak'Art Biennale de Dakar, Dakar
  • 1998
    • Dak'Art 1998, Biennale de l'Art africain contemporain, Dak'Art Biennale de Dakar, Dakar

Ndetu[dezie | dezie ebe o si]

  1. "Joseph Francis Sumégné s'impose à la galerie d'Art contemporain de Yaoundé", Made in MBOA, 5 June 2017.
  2. Joseph Francis Sumégné in "Africultures".
  3. "In Africa, se l'arte pubblica può fare la città", it:Il Giornale dell'Architettura, 28 July 2017.

Akwụkwọ ọgụgụ[dezie | dezie ebe o si]

  • Marie-Laure Bernadac et Simon Njami (dir.), Africa Remix : l'art contemporain d'un continent (exposition présentée au Centre Pompidou, Galerie 1, du 25 mai au 8 août 2005), Éditions du Centre Pompidou, Paris, 2005, p.  ; 326
  • Dominique Malaquais, Une nouvelle liberté ? Art et politique urbaine à Douala (Cameroun) in Afrique & histoire, Dossier : Villes d'Afrique : circulations et expressions culturelles, 2006/1 (vol. 5), p. .
  • Joseph Francis Sumégné na Africultures.
  • Dominique Malaquais, Quelle Liberté : Art, Beauty and the Grammars of Resistance in Douala in Beautiful/Ugly : African and diaspora aesthetics, (dir.)Sarah Nuttall, Duke University Press Library & Prince Claus Fund, Durham & The Hague, 2006, p. .  ISBN 0795701861, 9780795701863
  • Christian Hanussek, La Nouvelle Liberté-Le Nju-Nju du Rond-Point in Douala in Translation, (dir.)Marilyn Douala Bell, Episode Publishers, Rotterdam, 2007, p. .
  • Batchou, W. F. (2014): Cameroun- Art plastiques: L’escale sculpturale de Joseph Francis Sumegne.
  • Christel, A. (2015).Impressionnisme et expressionnisme sculptural dans l'oeuvre de Joseph Francis Sumegne.
  • Hanussek, C. (2001). Cameroon: Ihe ngosi nka na-apụta. Nka: Journal of Contemporary African Art, 2001(13–14), pp. 100–105.
  • Lequeux, E. (2012).A Douala, la princesse qui veut éveiller les consciences.
  • Linge, I. (2010).Joseph Francis Sumegne ou l'art de la nouvelle liberté.
  • N'Goné, F., Loup, P. J. (2001). Anthologie de l'art africain du XXe siècle. Paris: Revue Noire Editions, Paris, pp. 268
  • Nehdi, D. (2012) : Sumegne Joseph Francis : c’est la quête du chef-d’œuvre qui détermine un artiste.
  • Noubissi, V. (2016): La Nouvelle liberté séduit Douala.
  • Osaka Triennale 1998. (1998). 1st ed. Osaka: Osaka Prefectural Government: Osaka Foundation of Culture, p. 62.
  • Raphael, D. Hommage à Joseph Francis Sumegne: Fils de Bamendjou et créateur de la statue de la nouvelle liberté à Douala-Cameroun. [1] [permanent dead link]
  • Pensa, Iolanda (Ed.) 2017. Public Art in Africa. Art et transformations urbaines à Douala /// Art and Urban Transformations in Douala. Genève: Metis Presses.  ISBN 978-2-94-0563-16-6

Leekwa[dezie | dezie ebe o si]

  • Ndepụta nke nka ọha na Douala
  • Ihe osise Afrịka nke oge a
  • Ihe osise Afrịka

Njikọ mpụga[dezie | dezie ebe o si]